al Hogar (centre on viuen els nanos) i en el menjador de San Carlos; i la Nat estarà col·laborant a l'oficina de l'organització en la preparació d'una campanya d'apadrinaments i al menjador del Porvenir.
Aquesta setmana hem pogut anar coneixent els projectes i fent-nos una mica amb l'organització, tot i que també hem aprofitat per passejar per Trujillo, menjar passtissos de xocolata que no es poden ni acabar, veure pelis pirata nefastes no recomenables ("Guerra de novias"...), carregar i descarregar un magatzem sencer, jugar un partit de volei on hem demostrat les nostres poques habilitats, jugar amb els peques de l'hogar, conèixer les combis (llallagueros aquí no són ni truffis ni movilidades...) i al·lucinar amb la conducció d'aquests transports.
Avui diumenge tocava esvargir-nos d'aquesta setmana inicial una mica estranya i hem anat a Huanchaco! És la platja dels "trujillencs" per excelència d'on destaquem les immenses onades del Pacífic (oju surferos) i el plaer de beure una llimonada natural després d'estar-nos xamuscant dia rere dia (oju protecció 65!).
Sembla que el post d'avui no sigui tan alegre com el primer, però garantitzem que les ganes i la il·lusió segueixen sent les mateixes, tan sols és que ens ha costat una mica adaptar-nos i no ens ho imaginàvem.
Un petó gamba i una mica enyorat!
PD: en aquest segon post ja voliem posar fotos però n'hem fet poques, així que us deixem amb una divertida on podeu veure les nostres magnífiques tovalloles de platja recuerdo de Huanchaco, avisem que són les menys cursis que hem trobat.
La de la parella enamorada romanticona (típic peruà pel que es veu...) és la de la Mariona, i la dels cignes sobrevolant per aquest mar tan groguenc és la de la Nat.
ATENCIÓ: fixeu-vos bé en aquestes tovalloles perquè us assegurem que no ens les veureu per Barcelona.
PD: ens sembla que hem arreglat això dels comentaris i ja hi pot escriure tothom!
4 comentaris:
guapesssssssssssss
ara si que ja estem més a prop que abans, eh!!!
m'alegro que ja estigueu una miqueta més adaptades..el principi és una miqueta complicat però en uns dies més ja sereu trujillanes d vritat, jejeje!!
a qui se li acut provar el ceviche el primer dia??jajaja...jo fins fa poquet no en vaig menjar! s raro però està bo,oi??
estic d'acord...el disseny d les tovalloles no és el millor però us asseguro que ja anireu trobant coses de l'estil per Perú!!jajaja...
hores de bus i veure perillar la teva vida a cada moment quan vas n taxi o combi...el pa d cada dia, jeje!! al final t'acostumes i ja no tens ni por!!us ho asseguroo..
estem en contacte guapes!!
ànims..m'encanta la idea dl blog!!! (nosaltres no ho hem aconseguit, jeje)
petonets de la cusqueña, Laura.
quan he vist les tovalloles sabia quina era de la nat!jaja. mentre anava llegint he vist com una pelicula tot el que heu fet :D un petonet gegant des de sant andreu
Hola! A veure si me'n surto aquesta vegada per penjar un comentari al blog...jeje! Què tal?? Tot bé?? Espero que sí! Jo estic aquí, fent tests de conduir i tela marinera, però bueno... Ja vaig dir a la "peña del barrio" que estàveu bé! Des d'aquí també se't troba a faltar, Nat (Mariona, a tu també se't troba a faltar,e!). Espero que seguiu disfrutant a tope de l'aventura. Un súper petó!!!!!!!!!!! Irene.
Ainsssssssssss... los cambios siempre cuestan, pero con las ganas que llevabais estoy segura de q todo se supera!! la pócima (ojo con el argot mágico, esto d hacer la semana d la magia en el casal me está calando hondo...)es fácil: relax, ganas y ánimo!!!
Besos!!!
PD: Pago lo q haga falta por una foto de la Mariona morena como un gambote!!!no m lo creo, simplemente no lo visualizo...xDDDDD
Publica un comentari a l'entrada