Hola Laura!!!

Ens encanta veure que segueixes les nostres aventures i és per això que et volem dedicar aquest post...bàsicament per ser la única persona que ha tingut la decència de deixar-nos UN post en DUES SETMANES (molt trist, i més sabent que ens llegeix taaanta gent, perquè lade vegades que hem llegit la frase de "ja he vist al blog que esteu molt bé..." no es correspon amb el número de posts!).

Et volem explicar algunes cosetes. Comencarem en ordre cronològic invers ja que els últims dies han sigut molt emocionants i ens fa més gràcia començar així. Aquesta setmana havíem organitzat la salida dels nens i nenes del comedor a Huanchaco. És un grup nombrós així que no hi havia manera de posar-nos d'acord amb el dia i vam fer dos grups, un divendres i un dissabte. En resum, el divendres i dissabte d'aquesta setmana ens els hem passat a la platja amb els nens i nenes del comedor de San Carlos. Han sigut dos dies on els nens han marcat el ritme: ens banyem just baixar de la combi, dinem quan tenim gana (11.30), ens tornem a banyar sense fer la digestió, fent una batalla mortal de sorra (en principi era una batalla entre els nens però quan aquests van veure que nosaltres ens hi sumàvem vam pillar como el que más, a la nit teniem un Huanchaquito a la dutxa de l'Aposento...), jugar a futbol i a volei contra les onades i el vent, pescar muymuyes, menjar 4 tipus de fruita, cremar-nos al sol (això només per la Mariona i la Nat, clar)...



Laura, si seguim retrocedint en la setmana ens adonem que no hem parat de dilluns a dissabte amb les nostres respectives feines, sempre a San Carlos, i que no ens canviin siusplau! El passat diumenge vam anar al Teatro Municipal de Trujillo a veure "Sueño de una noche de verano" i tot i que no va començar amb molta força, la representació ja va valdre la pena pel que vam arribar a riure amb la part més còmica de l'obra.
El dia abans (Laura, sabem que t'estem fent un lio però en realitat els dies de la setmana no són tan importants perquè aquí el temps és com relatiu, "di"?) vam anar a veure un cuentero impressionant en un centre que ens hagués agradat conèixer abans. L'artista va conseguir que un públic majoritàriament adult acabés cantant al ritme d'un "cangrejo cosquillero". Haurem de fer memòria per poder contar nosaltres també aquells contes fantàstics.

A part del que hem anat fent, ens fa gràcia explicar-te que tenim una "llista maleïda" i que ens anem adaptant al parlar trujillano. La "llista maleïda" és una llarga enumeració de coses pendents, que tenim pendents des de fa més d'un mes. Estaria encapçalada per 1. arreglar la ronyonera de la Nat (que dos dies després de comprar-la es va descosir) i 2. comprar una gorra per la Mariona (que no se'n va portar cap, i es crema sovint!).
Pel que fa a l'idioma, estem orgulloses de dir, que comencem a utilitzar estructures gramaticals, lèxic i entonacions pròpies del país. Com a exemple et podem posar, Laura, que diem "mucho gritan ustedes" en comptes de "chilláis mucho", o bé "quiero haaaarto" en comptes de "quiero mucho". No cal ja, parlar del NO HAY, expressió que es pot utilitzar per dir: no estan, no han venido, se ha ido, no lo encuentro, está cerrado, se nos ha terminado, entre moltes d'altres... i el millor és que es conjuga!! jajaja

Bé Laura, ens despedim ja, desitjant que "lo pases bacan" en la ruta i estem molt contentes de compartir amb tu una setmana a Cuzco!

Petons

Nat i Mariona

PD. Encara ens riem de la ironia d'aquesta actualització. No cal dir que ens agrada molt que seguiu el blog, tot i que no el comenteu, snif! Però el fet és que la Laura es mereix aquesta dedicatòria!