Hola a tothom!
Aquest és el primer post de la "segona etapa" del viatge, i us escrivim des de casa la Laura a Cusco! També podríem dir que a partir d'aquest post actualitzarem més sovint, per manternir-vos al corrent d'on ens trobem!
Les darreres setmanes han estat de preparació per marxar de ruta, però també de despedides de tots els projectes i de tots els companys que hem anat coneixent durant el temps a Trujillo.
D'entre aquests comiats, en destaquem 3, els del Jardín i el del Comedor de San Carlos, i el de l'Aposento.
El comiat al Jardín va ser el divendres al matí, quan les profes havien preparat una petita festa per nosaltres, en les quals ens van dedicar unes motives paraules, ens van deixar despedir-nos de tots els nens i nenes un per un!, i ens van fer obsequi d'una samarreta amb les mans pintades de tots els peques.
Acte seguit, va tocar el torn al Comedor, on també ens van despedir amb boniques paraules i ens van obsequiar amb una cartulina amb recordatoris de tots els nens i nenes. No cal oblidar la comilona que hi va haver: causa (pastís de patata amb carn picada que s'ha convertit en un dels plats peruans preferits de la Natàlia i la Mariona), canches, chesitos, mazamorra, keke, gaseosa, etc!
Un cop ja estàvem prou emocionades per les despedides, vam arribar a casa i vam fer "l'últim sopar" amb les noies de l'Aposento. No sabem ben bé que va passar, però el tema és que mentre menjàvem pollo con papas totes plegades a la cuina, van començar a aparèixer tots els ornaments decoratius i souvenirs, electrodomèstics i les plantes del menjador (test inclòs) a la taula! De veritat que no ens veiem les cares de tot el que allà hi havia. Aquesta deu haver estat una de les nits més divertides que hem compartit les habitants de l'Aposento. Quina bona manera de despedir-se.
Aquella mateixa nit, vam marxar de Trujillo i vam agafar el primer dels busos de la ruta, el que ens havia de portar fins a Lima. Allà vam dinar i passejar tot fent temps per agafar el segon bus, en el que haviem d'estar 25 hores, que ens havia de portar a Cusco el diumenge al vespre. Però per les inclemències dels busos, el diumenge ens el vam passar a la sala VIP de l'Ormeño a Arequipa, això sí papas Lays i dinar per compensar! Finalment, vam poder arribar a Cusco dilluns al matí (després d'haver dormit 3 NITS) en un bus.
Des que som aquí hem conegut la ciutat tot passejant, hem recordat el tarannà andino de Bolivia, i hem compartit moments amb la Laura i les seves amigues (oju! que encara ens enganxarem a Anatomia de Grey també!) mentre hem intentat adaptar-nos al canvi d'alçada.
Aquesta setmana acabarem de disfrutar de la ciutat, i ens acostarem al Machu Pichu tot visitant el Valle Sagrado.
Fins aquí les primeres notícies de la ruta! Esperem narrar-la al blog d'ara en endavant!
un petonet des de 3.400 metres d'alçada!
Natàlia i Mariona
pd. el primer post que vam escriure molava més, però un apagón en un ciber ens ha obligat a reescriure'l avui, que estem en ple soroche (mal d'alçada!)
5 comentaris:
Ei!!!!!!!!!!!!!
Quina ilu que hagueu actualitzat i déu ni do les aventures que esteu passant!
No m'han passat per alt les nostàlgiques expressions de "tot fent temps o "tot visitant". Boníssim! Tinc mono de Nat, jejeje!
Quina peneta els comiats que expliqueu però encara queda molta aventura i llocs al·lucinants per descobrir! Ja ens explicareu què tal el Machu Pichu!
Per aquí, per Sant Andreu, tot com sempre! Encara no ens acabem de creure que la Laura torna aquest diumenge, o sigui demà passat!!!!!!!!!! És molt fort! Tenim moltes ganes de veure-la! A veure què ens explica!
Aquí, Nat, també se't troba a faltar moltíssim!!! Tot escrivint aquest comentari m'adono de les moltíssimes ganes que tinc de veure't, xavala!
Us envio un petonàs gegant!!!
Irene.
A seguir disfrutant a topeee!!!!!!!!!!!!!
Ei, nenes!
Ja trobàvem a faltar alguna actualització! Quina ilu saber de vosaltres! Deu haver estat durillo despedir-se i tot, però el que heu viscut ja forma part de vosaltres, això no us ho treu ningú! I què guay el que esteu visitant i vivint de ruta!
Des d'aquí, amb la Laura ja entre nosaltres (encara no m'ho crec!), us continuarem seguint tot trobant-vos a faltar! jejeje! Enyorem la nostra Natalieta!
Molts petonets per les dues!
guapissssssssssssss
ai,quina penetam'ha agafat tot llegint el tros en el que deieu que escrivieu el post des de casa mevaaaaaaaaaaa...trobo a faltar cusco!!!!jeje
el que no us passi a vosaltres no li passa a ningú, eh!!!
un ptonet ml fort des de Sant Andreu!!!
Nena quantes experiències al darrere...llegeixo entre linees i m'emociono de veure que disfrutes tant i tant a cada dia.
Per aquí també se't enyora molt. D'aquí poc t'enviaré un mail que tinc coses a explicar-te.
ptnt guapa i pensa que les despedides per lo dures que siguin sempre se'n extreu un bon record.
volem un nou post!!actualitzeuuuu q necessito tnir noticies fresques d'amèrica llatina ya,jajaja
full besos para las dos!!!
Publica un comentari a l'entrada